5 - #9 Matagalls

El Matagalls, de 1698 metres, és, juntament amb el Turó de l'Home i les Agudes, un dels cims més importants del Massís del Montseny, a la Serralada Prelitoral

Després d'un intent fallit d'ascensció al Pedraforca, on per culpa de la neu i el fred no vam poder fer el cim, la expedició de Setmana Santa formada per en Galis, el Jodri Pujol i un servidor, que preveiem pujar cap a La Cerdanya, ens vam veure obligats a dirigri-nos cap a un massís menys pirinaic. El Montseny però, ens va rebre amb pluja lleugera i núvols negres, però després de fotre'ns un sopar que ens va fer passar tots els mals, i de fer nit al Pla de La Calma, sembla ser que el cel també es va calmar una mica i vam poder disfrutar de un diumenge idoni per fer un cim poc exigent, però molt bonic.

Així doncs, anem progressant poc a poc en la dificultat dels cims, i pujarem al Matagalls, que de moment serà el cim més alt de la aventura.

Al matí el cim del Matagalls també estava nevat. Des del Coll Formic ens hem preparat per la distesa ascenció. Hem arribat al moment just per trobar lloc per aparcar al parking del restaurant que hi ha, ja que mentre esmorzàvem, una munió de cotxe, bicis i motos ha anat apareixent i omplint el lloc de totes les categories de gent que pot conicidir a un coll de muntanya: caminants jubilats, parelles d'excurcionistes amb nens i gossos, grups de domingueros, corredors de curses de muntanya, ciclistes de muntanya, ciclistes de carretera, motoristes, guardies civils,... la jornada es preveia com una passejada per la Rambla, i així ha estat. Des del primer moment de la ascenció no hem parat de desitjar "hola, bon dia" a la multitud de caminants i corredors que ens anavem creuant (alguns ja baixant, altres pujant més lent o més ràpid), gairebé no hem fet cap troç del camí sols. Les vaques ja hi semblaven acostumades.

Després del repetxó inicial, i com que el dia acompanyava, ja ens hem tret els forros, ja que ni de bon troç feia tant de fred com al Cadí. Un cop al Pla de la Barraca, hem començat a ascendir entre pedres, vaques i matolls, improvitzant molts troços del camí, o seguint als caminants que portavem davant. I poc després, des de dalt del Turó Gros, ja es divisava el cim, amb la gran creu dominant-lo, i una bona quantitat de formiguetes humanes fent-s'hi fotos. Després de passar un parell de colls i un pou de glaç que hem batejat com "el cràter de Copérnic" hem encarat el tram final de forta pujada fins el cim del Matagalls.

A dalt, on tota la fina capa de neu ja s'havia desfet, hem tingut alguns problemes per fer-nos fotos on no hi sortís ningú més, ja que ben bé hi havia una cinquantena de persones. Això si, no hem tingut problemes per trobar algú que ens fes la fotografia de rigor, amb els tres encaramats a la creu!

Després de varies fotografies i un descans, hem baixat seguint el ritme del Galis, que és de baixar fàcil, i entre la velocitat i la calor espatarrant que ja feia, no sabia on carai posar tanta jaqueta i forro polar, ja que només un dels tres portava motxilla. Només us diré que un que baixava corrent no ha aconseguit avançar-nos del ritme que portavem.

Un cop a baix, jerra ben merescuda després d'haver aconseguit un cim aquest cap de setmana!

(AVIAT, LES FOTOS)