9 de setembre de 2013

9 i 10 - #5 La Morella i #4 Puig de La Mola


La Morella (594m) i el Puig de La Mola (534m) sòn dos dels principals cims del Parc Natural del Garraf, al costat de casa. La Morella concretament és el cim més alt del Parc Natural (tot i que es troba a la comarca del Baix Llobregat), i el Puig de la Mola, amb els seus imponents 534 metres sobre el nivell del mar és el cim més alt de la meva comarca, el Garraf. Tots dos sòn assequibles en menys d'una hora des de l'últim punt on es pot deixar el cotxe, per tant, ha estat fàcil fer-los els dos en un matí.

Amb l'excusa de l'imminent 11 de setembre, Diada de Catalunya, algú se li va ocòrrer engegar el projecte Estelades Al Cim, que volia omplir d'estelades el major nombre de cims possibles convocant tothom el dia 8 de setembre a les 12 del migdia dalt d'un cim portant una estelada. Vaig pensar que era una bona oportunitat per fer els cims més representatius de la nostra comarca, així que vaig fer una crida al Facebook, animat per l'amic Dàrius i a més es van començar a apuntar uns quants variats i bons amics, el Dàrius, la Núria i el Juan Carlos, l'Anaïs, la Raquel i el Ramon i el Dac. Alguns companys d'excursions, d'altres companys de pis, o de peripècies, de vida o simplement de converses en algun dia. Una bona colla. Tot i que La Morella ja l'havia fet en alguna ocasió abans, la oportunitat demanava fer-se la foto al seu cim també.


Cim de La Morella
La excursió ha començat a les 9 del matí, quan haviem quedat tots els expedicionaris a la Plaça de Les Casernes. Com sempre hi ha hagut tardons i hem hagut de passar a buscar el Dàrius que misteriosament havia fet una visita a Neàpolis. Sense temps per cafè hem enfilat en cotxe cap a Castelldefels per les costes del Garraf per pujar per la urbanització del Rat-Penat, escalada ciclista i que a algun cotxe li ha costat de tirar, cap a La Pleta, punt inicial de la nostra caminada. Desde la Pleta, el camí alternatiu entre matolls visita tres profunds avencs batejats amb els noms dels que creiem que sòn els seus descobridors (la Silvia, l'Asensio i un altre), després ja a la pista principal avançant entre construccions derruïdes i antenes de telecomunicacions hem arribat a divisar el cim més ràpid que volant. Un cop dalt, esmorzar, foto de rigor i mentre es feien les 12 del migida han començat a arribar altres expedicionaris carregats de banderes. La visibilitat desde el cim avui era molt dolenta pel mal temps però en dies clars es té una prespectiva fantàstica de Barcelona, i en dies molt nets fins i tot es pot albirar la Serra de Tramuntana de Mallorca. Temps per fer un mos i un catxé i hem decidit que abordàvem la missió d'empalmar els dos cims a peu i tornàvem al cotxe pel mateix camí. La baixada ha estat planera i ràpida, amenitzada amb converses disteses i un cop al cotxe hem fet rally per la carretereta fins a Can Grau, perdent-nos una mica per la Plana Novella.

Des de Can Grau, i després d'un petit ensurt amb un rusc d'abelles, hem trobat el GR-5 que puja fins al cim del Puig de La Mola, el més alt del Garraf. La pujada ha estat una mica més exigent que l'anterior. Després de deixar la pista més ampla comença un caminet entre bosquets i matolls que va pujant dret divisant La Mola en tot moment. El personal, que havia vingut sota el pretext de que era una excurció absolutament per principiants, ha començat a suar i a respirar amb dificultats, però fent un gran paper no hem parat ni un sol moment en els escassos 45 minuts que hem trigat en assolir el cim. Un cop dalt, una gran esplanada, amb torre de vigia, fita geodèsica i el tot terreny del guarda aparcat. Rises, acudits, fotos, estelades, menjar una mica, un gos catalanista... i avall que fa baixada. De baixada hem intentar agafar el camí que baixa directament cap a l'Avenc de l'Esquerrà, però no l'hem trobat i hem acabat al mateix camí pel que haviem pujat. Així que hem deicidit deixar l'avenc per un altre dia. El temps ens ha aguantat bé tot el dia, i encara hem tingut temps de comentar la jugada, agafar els cotxes, dinar i que comencés a ploure un cop tots érem a casa fent una bona migdiada al sofà. Perfecte.

I així, en aquest diumenge enterenyinat hem fet els dos cims més alts dels que tenim al nostre voltant. Fins la propera!


Cim del Puig de la Mola

Baixant de la Mola amb la Raquel