2 - #7 Tossal dels Tres Reis

El Tossal del Rei, o com es coneix popularment Tossal dels Tres Reis, és el cim on, segons la llegenda, es reunien els reis de València, Catalunya i Aragó per dialogar entre ells sense haver de sortir dels seus respectius regnes. Així que, en aquest punt conflueixen els tres regnes de parla catalana de la península, i que van forjar la corona d'Aragó sota la bandera de les quatre barres.

Tenia clar que per començar, i per pujar-hi amb la Nídia, havia de triar un cim poc tècnic i en un lloc ben bonic, que combinés senderisme amb muntanya. La tria ha resultat esplèndida. El Tossal està emmarcat pels parcs naturals dels Ports (Tarragona), la Tinença de Benifassà (Castelló) i el Matarranya (Terol), i hi hem pogut passar 4 dies fabulosos.

Tot i això, l'ascensió a aquest cim ha estat bastant improvisada a última hora. La idea inicial era coronar el cim Caro (cota més alta de les comarques tarragonines), però el fet de que l'únic accés per pujar-hi és per una carretera més aviat poc atractiva i que es pot fer còmodament en cotxe, vam creure millor invertir els nostres esforços i temps en pujar al Tossal. A part, simbólicament és molt més atractiu. Així doncs, amb la base plantada al municipi de Fredes, i després de fer-nos amb un bon mapa, vam començar l'ascensió.

Sortint de Fredes, i per no seguir una pista forestal més ample i força transitada per 4x4s que fa volta, convenço a la Nídia d'agafar una sendera que puja més directament per entre pedriscalls fins un coll, i que desemboca en un caminet que ens ha de portar fins el peu del Tossal. Tot i això, gairebé dalt del coll, el caminet es bifurca en dos (al mapa només n'hi apareix un, no sabem quin) i decidim anar cada un per un costat. Al cap d'un rato de fer-nos crits ofegats pel vent, veiem que els camins no es troben, i tirem enrrere, i decidim agafar el camí de la Nídia més per veure a on va que no per convenciment.

Els dos camins, estan plens de fites (ben bé una cada 20 metres), pel que anem seguint el camí de la Nídia que s'allunya cada cop més del nostre rumb. Al final, anem a petar a un GR més ampli, que identifiquem al mapa, i hem de refer la ruta inicial, pujant pel lloc on teníem pensat baixar. Ens adonem que hem descobert un nou sender que no apareixia el mapa, tot i estar marcat per centenars de fites durant tota l'estona.

Un cop al Pinar Pla, al peu del Tossal, iniciem l'ascens per un corriol també absolutament plè de fites, que ja sembla que estiguin posades en plan catxondeo cada 10 metres! Evidentment, no ens perdem i arribem amb una bona pujada fins el cim del Tossal dels Tres Reis.

Des de dalt es veu una gran panoràmica de la part catalana i valenciana, i l'aragonesa més tapadeta per altres muntanyes (estem al segon cim més alt de Tarragona, però no pas de Castelló ni de Terol), per tant no dona una sensació massa alta de vertigen. En tot cas, és una sensació agradable de poder mirar tres realitats històriques, tres països, tres terres on es parla el català, i veure que no s'hi veu cap frontera, encara que alguns les vulguin posar.

M'estranya que, tot i el simbolisme del lloc, no hi hagi ni tan sols la presència d'una bandera quadribarrada, símbol dels tres regnes que hi conflueixen, al cim del Tossal (nota mental: promoure'n la seva col·locació). Després, mirant fotos a internet he vist que n'hi havia d'haver una de petiteta sobre el pal indicador, però que deu haver caigut o l'ha tret algun indesitjable. En tot cas, ens fem les fotos de rigor al bell mig del punt que uneix i senyala els tres regnes que hi conflueixen.