A vegades els plans no surten bé. Com ja ens va passar al Pedraforca en el nostre frustrat bateig de neu, aquest cop apuntàvem massa alt i el temps no va acompanyar. La muntanya no és una ciència exacta i a vegades cal renunciar a un objectiu per poder-la gaudir bé.
La intenció de la sortida era dedicar un cap de setmana a fer l'ascensió a l'Aneto amb el Dàrius, l'Eloi i un altre company. La climatologia, però, no va acompanyar i el temps estava rúfol. Al final vam decidir no provar l'Aneto i quedar-nos a fer altres cims de la zona Posets-Maladeta.
La nostra primera ascenció va ser a la Tuca de Salvaguardia, un cim fronterer que voreja l'Aneto que puja molt empinat fins a un elevat llac (l'Ibonet de la Costera) i que acaba culminant en una pujada exposada fins el cim de la Tuca, on només tres dels excursionistes vam arribar.
El segon dia d'ascensió, que plantejàvem pujar el Posets, el cansament va passar factura i van sortir diversos mals, ets i uts i aquest cop vam ser dos els que ens vam esperar a mig camí a que els altres dos companys féssin el cim.
Tot i que la Tuca de Salvaguardia és un dels cims més alts que he pujat (2.736 m.), en aquesta ocasió, va ser un cim de consolació i no previst, pel que no va computar en els 30 cims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada